fotre [pop.]
v. tr. i v. intr. pron. [fotre's]
1. fer
a) Explicacions d'ús
El verb fotre pertany al registre popular i és substituït principalment pel verb fer en llengua estàndard. A banda del sentit etimològic d'àmbit sexual, avui en desús, té les diferents accepcions que aportem.
Per les seves característiques, els exemples proposats són principalment amb el verb de l'entrada (fotre) i amb altres verbs del registre informal, més que no pas amb propostes alternatives. Ex.: Què fot ara aquell? / Van fotre una gran festa. / La paia no em fotia gens de cas. / Fot un vent de déu-lo-pare.
d) Modismes i fraseologia
fet i fotut Fet i fet, al capdavall. Ex.: No t'hi has pas de capficar perquè, fet i fotut, són només tres dies.
fotre fora Fer fora. Ex.: L'han fotut fora de l'escola.
fotre merder Escridassar, fer enrenou.
fotre un clau Copular, fer l'acte sexual.
2. perjudicar, estar malament, castigar
a) Explicacions d'ús
Ex.: M'han ben fotut! / És una mica fotut, això. / Es fotien de gana. / L'he vist fotut. / Tinc la moto fotuda. / M'hauré de fer fotre. / Ja et fotré, jo, si t'arreplego. / No em fotrà pas, aquella mala bèstia! / No te'n fotis, eh? / Se'n fot del mort i del qui el vetlla. / Se me'n fot. / No fotis! / No fotem, que no estic per brocs.
També trobem que es pot emprar una variant gràfica amb el prefix re-. Ex.: Se me'n refot. / Se li'n ben refot.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: enganyar, riure-se'n, desinteressar-se'n // robar
Ex.: M'han fotut el paraigua!
d) Modismes i fraseologia
fer-se fotre Resultar perjudicat. Ex.: Ara que es faci fotre!
fotre el camp o fotre-se-la (cat. ebr) Anar-se'n. Ex.: Ella va dir adeu i va fotre el camp. / Ja no hi és: se la va fotre ahir al vespre.
fotre-la Cagar-la, vessar-la (equivocar-se, fracassar). Ex.: Ara sí que l'hem fotuda!
fotre's de fàstic Avorrir-se, consumir-se. Ex.: Es va estar a casa tota la vesprada fotent-se de fàstic.
No fotis! No és veritat, no m'ho crec.
3. posar, administrar, etzibar, llençar, fer caure, rebotre (alguna cosa a algú)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Va fotre el camió al mig del pas. / Li ha fotut un ventallot de cal déu. / El va fotre escales avall. / Es va estimbar amb el cotxe: es va fotre daltabaix d'un marge. / Li he regalat un parell de llibres, però me'ls ha fotut pel cap.
d) Modismes i fraseologia
fot-li! o fot-li fort! o fot-li que és de Reus! Endavant!, vinga! (animant a colpejar, a esforçar-se, etc.).
fotre a mar (a la bassa o a la merda o al rec o a can Pistraus) Llençar, rebutjar. Ex.: Això no serveix per a res; ja ho pots fotre a mar.
fotre's de lloros Caure violentament. Ex.: El rector, sortint de missa, s'ha fotut de lloros.
4. menjar-se, beure's, clavar-se (alguna cosa) [fam.]
a) Explicacions d'ús
Ex.: S'ha fotut [o clavat] tota una plata de macarrons. / Es va fotre [o clavar] una ampolla de vi tota sola.
v. pron. aux. [fotre's (a)]
1. posar-se a (riure, plorar, etc.)
a) Explicacions d'ús
Ex.: Es va fotre a riure com un boig. / Ara no et fotis a plorar, eh?
f) Explicacions suplementàries
Comentari general corresponent a tot l'article: Existeixen diferents eufemismes de fotre, com ara fúmer, foscar, etc. Ex.: No fumis, que no m'ho crec. / Avui estic una mica fomut.
El verb clavar o clavar-se pot substituir bona part dels sentits, sobretot de l'accepció 3. Ex.: Li va clavar un bon mastegot. / Es va clavar daltabaix d'un marge. / S'ha clavat un pollastre sencer. / Es van clavar a riure com uns bojos.
En algunes zones geogràfiques el verb cardar ha començat a prendre terreny al verb fotre. Ex.: Què cardes, nano? / M'han cardat la moto. / Això sí que és cardat. / Li va cardar una hòstia. / Li vaig cardar un llibre pel cap. / S'ha cardat tota l'ampolla.